DESEMMASCARAR ALS PSICOFÀRMACS INFANTILS

13farmacosArticle en castellà a PsicoEmocions

S’ha parlat molt dels psicofàrmacs que es fan servir per al TDAH. Fins i tot, s’ha normalitzat el seu ús perquè, qui no coneix algun nen que ho pren? Els antidepressius són una altra història. Sembla que pertany als adults, i que els nens i adolescents que pateixen depressió passin a ser  candidats del seu consum en el futur.  El trastorn depressiu major té una prevalença estimada del 2-8% en nens de  a 12 anys i del 5-6% en adolescents de 13 a 18 anys. No es sap en realitat quants ho pateixen i es considera escassament diagnosticat i tractat. Presenten símptomes poc comuns com irritabilitat, conductes agressives i rebuig a l’escola. Són tractats com infants problemàtics i disruptius, sense prendre mesures preventives o educatives a la família, l’escola, l’administració i la societat.

Al 2004 la institució FDA (Food and Drug Administrations), va alertar sobre el risc de l’augment de conductes suïcides en nens i adolescents tractats amb antidepressius. No es va fer gaire cas, ni es van preocupar de si es mantenia el consum davant un trastorn que afecta als menors i està ocult en la nostra societat. Entre el 2005 i 2012 es va realitzar un estudi transversal, revelant que havia incrementat l’ús d’antidepressius en nens i adolescents durant aquest anys. Espanya no formava part d’aquest estudi però ja sabem que és un dels principals consumidors de psicofàrmacs de la Unió Europea. Considerem que el què val per als Estats Units, Dinamarca, Alemanya, Regne Unit i Països Baixos; ho val per a Catalunya, i és alarmant!

El major increment de consum d’antidepressius es dona en nens d’entre 15 i 19 anys, no exclou als de menys edat i s’estén a d’altres medicaments per al TDAH i als antipsicòtics. Han augmentat els joves que fan servir els serveis de salut mental, es segueix tractant amb farmacoteràpia i el màrqueting de les companyies farmacèutiques és aclaparador. Cal assenyalar que les farmacèutiques financen el 65% dels estudis sobre els efectes dels psicofàrmacs. Us podeu imaginar quin pot ser el resultat i com sobreestimen la seva eficàcia, tot i que els suïcidis i la infelicitat assolen a nens i adolescents.

L’autonomia emocional, competència de la intel·ligència emocional, ens permet discriminar a l’hora d’escollir un tractament malgrat no tenim coneixements. Ens fa responsables de les nostres eleccions, sense haver de culpar a empreses o personal mèdic. Els pares i mares han de prendre consciència de la importància de la prevenció i si no ha estat possible, medicar als seus fills només en situacions patològiques greus. No estic negant l’ús dels psicofàrmacs però si com una de les últimes alternatives.

Educar per a resoldre problemes, prendre decisions o escollir una forma de ser i fer, sembla que estigui a l’abast d’uns quants privilegiats. Això és una falsa creença ja que l’educació emocional ens pot ajudar a dissoldre la creença de que un medicament permet assolir l’equilibri emocional ràpidament i sense cap esforç. La nostra autonomia ens mostra el camí cap a la consciència emocional pròpia i dels demés, la qual cosa ens fa independents de les campanyes miraculoses, de la “pastilleta de la felicitat”, dels fills perfectament equilibrats al que se’ls hi demana o de pares que són capaços de donar respostes immediates. Tots anem per la vida d’aprenentatge en aprenentatge i tenim errors que ens han de servir per a millorar i no només sobreviure. S’han de buscar segones opinions i alternatives. No us quedeu amb l’única opció dels psicofàrmacs.13psicofarmacologia1

Per acabar, un apunt sobre el que diu la OCU (organització de consumidors i Usuaris): “No hi ha certesa de que el tractament per a la TDAH segui eficaç a llarg termini i que millori el funcionament social, escolar i familiar passats els 3 anys des de l’inici del consum…”. Podem afegir que els infants medicats desenvolupen el seu cervell i les seves habilitats condicionats a una substància que els impedeix connectar amb el seu interior, amb la seva consciència, que és la que ha de madurar per adaptar-se i estabilitzar-se.

One thought on “DESEMMASCARAR ALS PSICOFÀRMACS INFANTILS

  1. Pingback: DESENMASCARAR A LOS PSICOFÁRMACOS INFANTILES | PsicoEmocions Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *